ATENTO PERD EL JUDICI PELS ACOMIADAMENTS DE LA GRIP A

DECLARATS IMPROCEDENTS TOTS ELS ACOMIADAMENTS AL 061, EL DELEGAT DE CNT ÉS READMÈS, I S'ACONSEGUEIXEN MILLORES EN MATÈRIA DE SEGURETAT I HIGIENE.

El mes d'abril d'enguany van ser acomiadades 107 de les persones encarregades de respondre a les trucades realitzades al numero de telèfon 061, el telèfon de les emergències mèdiques de Catalunya. Aquests acomiadaments implicaven una reducció del 36,64% de la plantilla en un servei tant delicat com ho és el d'enviar ambulàncies, metges d'urgència, etc.



La brillant decisió dels acomiadaments venia de la mà de l'empresa Atento Teleservicios España S.A.U, filial de Telefònica, empresa subcontractada per l'empresa pública Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), i responia, argumenta l'empresa, a una reducció del nombre de trucades com a conseqüència de la finalització de la GRIP-A. La fal•làcia era més que evident: tot el que l'empresa va poder demostrar en un ball de xifres que no permetia una contrastació seriosa, va ser un descens màxim de trucades del 7,4% el mes de gener del 2010 respecte al mateix mes de l'any anterior, i un descens del 17,34% respectivament per al mes de febrer, unes dades que, de per si, expliquen ben poca cosa. Aquesta era tota l'argumentació desplegada per l'empresa a l'hora d'acomiadar al 36,64% de la plantilla. Fos com fos, la trista i, amb aquestes xifres, predictible realitat va ser que el servei va quedar sota mínims després dels acomiadaments, arribant a l'extrem de perdre's trucades, unes trucades que van quedar penjades i que mai sabrem sobre quina emergència tractaven. Tot un risc per a la ciutadania, es pot dir sense por d'equivocar-nos.

La Secció sindical de la CNT, davant la insòlita situació, va decidir obrir conflicte amb l'empresa, i va ser l'únic sindicat que ho va fer, presentant 13 denúncies judicials, realitzant nombroses concentracions, assessorant als companys acomiadats, convocant una vaga, redactant comunicats de premsa, i fins i tot ocupant el Departament de Salut. La iniciativa de la CNT va rebre la col•laboració de la secció de CGT, que va presentar una denúncia pels mateixos fets davant d'Inspecció de Treball i que van fer acte de presència en algunes de les accions convocades. La resta de sindicats (CCOO, UGT, i STC) van quedar completament inactius. Tot i trobar-se amb un 36,64% de la plantilla acomiadada, no tant sols no van realitzar accions ni van presentar cap denúncia, sinó que ni tant sols van emetre un sol comunicat ni per a la premsa ni per a la plantilla. Atento, per la seva banda, reconeixia tímidament l'error quan, saltant-se la legislació en matèria de bossa de treball recollida al conveni col•lectiu, no va tenir més remei que recontractar a part de la plantilla (negant tots els drets adquirits per antiguitat), amb la intenció d'evitar que es seguissin perdent trucades i que l'escàndol arribés encara més lluny.

Inspecció de Treball no va trigar en assenyalar la evident desproporció dels acomiadaments: Com ja s'ha dit, Atento, i per ordre i/o complicitat del SEM, només havia pogut demostrar una reducció màxima d'un 17,34% de trucades, el que feia que els acomiadaments fossin, a més d'injustificats, completament desproporcionats. El jutge, passats uns mesos (concretament aquest mes de setembre), donava la raó a Inspecció de Treball quan declarava tots els acomiadaments improcedents al considerar-los desproporcionats, alhora que deixava en mans del delegat de CNT que havia estat acomiadat la possibilitat de triar entre la seva improcedència i la seva la readmissió. El delegat ha optat per la segona.

L'empresa ha fet efectiu el pagament del primer salari del delegat al que s'ha vist forçada a readmetre, però ha fet explícit mitjançant un buroxaf que no vol que el company es presenti al lloc de feina. Aquesta decisió està en consonància amb la política que l'empresa segueix amb els èxits de l'Anarco-sindical, èxits que intenta amagar sigui com sigui, amb la voluntat que no serveixin d'exemple per a altres companys, deixant, si cal, al delegat sindical sense feina però amb un salari que es veuen forçats a pagar per ordre judicial. De fet, això no seria la primera vegada que passa a Atento. A més, l'empresa ha decidit recórrer la sentència en un nou intent desesperat de salvar-se del seu propi desordre. També CNT recorrerà la sentència, però amb una voluntat ben diferent, això és, demanant, com des d'un principi, la readmissió de tots els denunciants.

A tot això cal afegir que el grau de pressió de l'Acció Directa de la CNT exercida al llarg del conflicte ha desenvocat en les primeres negociacions amb el SEM (tot i que no amb Atento, que malgrat els avenços que CNT ha anat fent durant aquest últim any en diferents aspectes, segueix entestada en la seva política de no reconeixement de la secció, de no negociació, i de menyspreu cap al sindicat). En les recents reunions, el SEM ha acceptat algunes de les reivindicacions de la CNT en matèria de Seguretat i Higiene (neteja en llocs que no es netejaven mai, renovació de material, correcta col•locació del cablejat, etc.). Algunes d'aquestes modificacions requereixen de gestions per part de l'empresa Atento. El SEM ha manifestat que forçarà a l'empresa a complir-les encara que sigui contra la seva voluntat. Atento, per la seva banda, i en la seva incomprensible política de simular que la CNT no existeix, ha volgut fer creure verbalment i a través d'un comunicat intern a la plantilla que aquestes modificacions han estat fruit de la seva bona voluntat. L'estratègia d'Atento de fer passar com a acte de bona voluntat allò que és en realitat fruit de la pressió no és nova. Ja quan CNT, després de diferents mètodes de pressió, va aconseguir que el plus d'idiomes es pagués correctament a la plantilla, l'empresa va simular que havia estat la patronal qui havia pres la decisió de manera desinteressada.

La Secció de CNT-061 valora positivament els avenços aconseguits, però mantindrà el conflicte obert. L'acomiadament del 36,64% de la plantilla és un acomiadament massiu i, per tant, ha de ser considerat un ERE encobert, mai justificable, i menys basant-se en una reducció tant baixa de la producció. Sota aquesta perspectiva, la secció de CNT entén que a efectes legals i sindicals no pot acontentar-se amb res més que amb la readmissió ferma de cadascun dels acomiadats i acomiadades. El conflicte, per tant, segueix dempeus.